El meu avi

Jo tinc dos avis . L`avi Paco i L`avi Luis.

L`avi Paco viu a dalt de la muntanya a Sant Genis . Té un hort que planta moltes verdures : mongetes, enciams, cebes , alls i tomàquets.

A l’hort hi ha una caseta petita on guarda les eines que fa servir per treballar. Quan treballa es posa guants per no fer-se malbé les mans perquè de vegades es punxa amb unes herbes petitones molt punxegudes.

La meva àvia Marí cuina i renta les verdures que cull l’avi.

Jo vaig cada dia que tinc escola a dormir a casa dels meus avis perquè la meva mare i el meu pare se’n van a treballar.

Els meus avis tenien dos gossos. El Canut i el Niebla que ja s`ha mort perquè era molt vell.

El Canuto té el pèl molt suau és de color blanc i negre . Té les orelles punxegudes . Esta bastant grassonet perquè quan hi havia el Niebla no el deixava menjar, li prenia i s’ho menjava tot ell. Es barallaven de tant en tant i sempre guanyava el Canuto . Pobre Niebla ! feia uns sorollets que no em deixava dormir perquè ja estava malalt.

A ,mi em va fer molta pena quan es va morir .

Jo no el vaig veure m`ho va dir la meva mare . A mi el Niebla m’estimava molt i jo també a ell.

Ha nascut el meu germanet Jan

Aquest Nadal ha estat molt divertit i molt alegre. El meu pare ha tingut un altre nen. Es diu Jan. Va néixer el dia 23 de desembre i va pesar 3 Kg i 20 grams. Jo el vaig conèixer el dia 28 que ja estava a casa, va sortir de l’hospital el dia 25.Es molt petitet, té pocs cabells i sembla que serà pel-roig. Em va agafar el dit i jo en vaig posar molt content. La Lidia, que es la mare del nen me´l va deixar agafar a braços. Té molta roba que li han regalat. Té tres carros que els havien deixat i dels tres en van elegir un de color taronja. Estic content perquè el proper cap de setmana el tornaré a veure i ja estarà una mica més gran. Li faré una foto i la penjaré al bloc perquè el pugueu conèixer tots.

Nadales

...

el nadal al món

Hola som els nens i nenes de 4t.

Os volem explicar que avui 20 de desembre fem una obra que explica com celebren el Nadal als diferents països del món.

Comença explicant com ho celebren al Perú i a Mèxic .Ells abans del 1 de gener tenen que carregar amb maletes perquè el seu desitg es complegui.

A Suècia els joves i les joves acostumen a sortir al carrer amb unes túniques blanques i el Jultomte és el personatge que els porta regals al Nadal i els joves li donen gatxes.

A Letònia fan rodolar un tronc d’ arbre per fer fugir als esperits de l’any que acaba. La nena de la família recita un poema i després els seus peres li donen petons i li fan un regal.

Al Marroc els nens i les nenes han de tancar els ulls perquè sinó l’home de negre no els dóna regals.

A Pakistan la gran majoria dels pakistanesos són de religió musulmana però una petita part practiquen la cristiana i en aquestes festes s’uneixen tots per resar amb molta cordialitat.

A l’Índia diuen que els seus habitants han de indicar el camí al deu Ram .La història diu que el Deu Ram va marxar per lluitar amb l’enemic i el seu poble el va ajudar a trobar el camí de tornada a casa.

A la xina peguen desitjos i fotos de coses que volen que els passen l’any vinent a tires de colors .

Sant Josep i la mare de Déu.

El meu viatge a Itàlia

La setmana passada vaig anar a Turin una ciutat de Itàlia amb els meus pares. Vaig anar amb avió fins a Turin ,allí amb cotxe ens en vam anar a Carmagnola que és el poble on viu la meva tieta..Quan van arribar van veure les muntanyes plenes de neu i ens va explicar la tieta que la neu dura tot l’any al cim de les muntanyes.

La boira envoltava el poble de Carmagnola .Feia ja una mica de fred i a les cinc de la tarda ja era ben fosc.

La ciutat de Turin em va agradar molt. Hi ha una plaça allargada molt més gran que la plaça de Catalunya a Barcelona. Al centre de la ciutat fan teatre, màgia i espectacles de música al carrer, tothom ho mira i a mi em va impressionar molt. Van anar a veure els castells de Victorio i Emmanuel segon. Són molt grans i molta gent els visita. També vaig veure una estàtua de 154 anys.

Van passejar per un centre comercial molt gran com 5 vegades aquest col·legi.

El menjar d’Itàlia no em va agradar tan com diu la gent, perquè posen molt formatge a tots els menjars i a mi no m’agrada el formatge perquè és molt fort i fa una olor dolenta. Hi ha un formatge que el guarden a una espècie de pou a les muntanyes 3 o 4 mesos perquè es curi bé . També es mengen la carn crua ,allí es molt corrent.

La reina Isabel

Aquella tarda, el vol dels ocells i el color dels núvols, anunciaven que aquell dia no s'oblidaria fàcilment.

La Roser, asseguda al sofà, assaboria una tassa de té amb llimona quan de sobte...

La Roser va veure a la reina del poble, que es deia Isabel amb el seu cavall passejant pel poble i buscant marit. Feia temps que l’havien dit que si no es casava la feien fora del poble i posaven a una altra de reina.

Ella, coneixia a la reina que posarien si ella no es casés. Era la seva germana gran. Era dolenta i malvada i no es portava bé amb la petita.

La Roser, la va voler ajudar perquè tenia un germà gran de 22 anys els que tenia la Isabel i ella pensava que li podria agradar per que ara mateix ell no tenia novia.

Li va voler presentar moltes vegades però no la deixaven passar al palau.

Aquella tarda ho va intentar i va aconseguir que la reina que era molt simpàtica s’aturés per escoltar-la.

Li va dir que el seu germà gran tenia el mateixos anys que ella i que li podia agradar. La Isabel va pensar que era una bona idea i li va dir que l’esperava al parc del palau.

Al dia següent va aparèixer allà i li va encantar el seu germà David.

A la Roser després li va dir:

-M’ha encantat!!

-Voldries venir demà a casa a menjar?

-No, veniu vosaltres.

-d’acord , a quina hora?

- A les dues del mig dia.

-Allí estarem.

Al dia següent vam anar allí a dinar.

Quan vam arribar els meus pares i els de la noia es van saludar i se’n van anar a parlar, al cap de mitja hora els criats van començar a fer el dinar.

Quan ja va estar els criats van anar al menjador i van dir que el menjar ja estava preparat.

Els criats van deixar el menjar a la taula, van posar els plats i els coberts i ens van posar el menjar.

Vam començar a menjar i quan vam acabar ens vam portar el cafè. El meu germà i la Isabel se’n van anar a un altre lloc per parlar . Es van posar d’acord i entre tots van fixar la data de la boda i tot va tornar al seu curs i ells van ser molt feliços.

El problema de la bruixa

Hi havia una bruixa que es deia Noel. Era una bruixa era molt prima, tenia el cabell negre i sempre anava vestida amb colors foscos. No sabia utilitzar els seus poders màgics. A l’escola li deien coses com aquesta:

-Ets una noia molt rareta totes les bruixes saben utilitzar els seus poders màgics accepte tu. Ella havia sentit parlar d’una illa que hi havia un arbre que tenia poders màgics.

Per això ella volia anar a l’illa dels desigs.

Un dia va començar la seva aventura cap a l’illa dels desitjos. Caminant

de sobte , va aparèixer la seva amiga Karen. La seva amiga era una fada.

La Karen li va preguntar:

- On vas Noel?

-A l’illa dels desitjos per poder tenir poders màgics.

Molt be,et puc ajudar en alguna cosa?

-Si!

-La teva màgia em pot teletransportar a l’illa?

-Es clar que puc!

Puff.! En un tres i no res La bruixa Noel va aparèixer a l’illa dels desitjos.

Va mirar i quin ensurt! Va veure un lleopard amb cara de pocs amics. Ella es va espantar molt i va cridar: auxili! Un lleopard!

-Un lleopard auxili!

Un Unicorni la va sentir i va anar a salvar-la.

Gràcies, m’ajudes a trobar l’arbre màgic?

L’arbre màgic , és casa meva.L’unicorni i la bruixa es van fer amics. La bruixa va demanar a l’arbre màgic el desig que més il.lussió li feia, tenir poders màgics. L’Unicorni li va dir que ella no necessitava poders que ja era una bruixa màgica.

El meu gatet Kini

El dissabte dia 24 de setembre vam anar al Carrefoour. Primer vam fer un passeig. Vam anar a mirar roba i a comprar alguna coseta. Més tard vam anar al Benneton i el nuvi de la meva mare, Rafa, em va comprar una camisa negra que posa Benneton en purpurina. Desprès vam anar a la botiga d’animals. El Rafa la meva mare i jo vam estar mirant uns gats perses petitons súper bonics. Un tenia 2 mesos i l’altre crec que 2 anys. Jo li vaig preguntar si el podríem comprar i la meva mare deia que no. Vam sortir de la botiga i vam parlar una mica, jo li vaig dir a la meva mare que el cuidaria i li donaria de menjar... Vaig insistir molt i al final la vaig convèncer i me`l van comprar.

A la botiga me’l van posar dins d’una a caixa de teletransport i ens el vam emportar cap a casa. Jo li vaig posar de nom Kini. Quan vam arribar a casa va beure llet i desprès va estar explorant la casa. A en Kini li agrada molt la meva casa i com que és petit només vol jugar. Jo estic encantada amb el meu gatet Kini.

un nou curs

Hola! Jo sóc en Javier Parada i us vull explicar una mica com ha començat el nou curs. Ara som els nens i nenes de 4rt , els més grans del cicle mitjà.

Aquest curs tenim el propòsit de comportar-nos més be que l’any passat i de respectar les normes de l’escola.

La primera setmana vam començar amb bon peu però encara alguns nens van incomplir les normes i els van haver de castigar.

Ha vingut una nova companya que es diu Ana Scarla i la nostra companya de l’any passat, la Josefina, se’n ha anat a una altra escola. La trobarem molt a faltar esperem que al nou col.legi l’accepten bé i l’estimen tan com nosaltres l’estimàvem

El follet aventurer

El follet aventurer


Hi havia una vegada un follet molt aventurer que vivia en una cova. Un bon dia el follet va decidir fer una excursió al bosc. Però ell volia anar acompanyat així que va trucar als seus cosins i als seus germans. Tots li van dir:
-Si m’encantaria anar al bosc!!!
El follet va imprimir un mapa del tresor. El follet va decidir que l'endemà seria l’excursió al bosc!
Quan es va aixecar del llit va dir:
-Es l’hora!
Van picar a la porta. Eren els seus germans i el seus cosins. Van sortir de la cova. El follet va mirar el mapa. I va dir:
-quatre passos a la dreta dos a l’esquerra un salt...Ja estem. Al costat d’un arbre hi havia unes pales per cavar. Van agafar pales i a cavar! El follet va notar una cosa dura. Havia trobat el tresor! Va veure una mena de nansa i va tirar. Un cofre!! Ell també va trobar una clau. La va posar al forat del cofre. El cofre es va obrir. Van sortir 40 bosses de llaminadures. El follet les va portar a casa i van fer una gran festa de llaminadures. I així es com acaba un altra aventura del follet aventurer.
Valeria Lafalla

Diada Sant Jordi 2011

El vestit nou de l'Emperadriu.

El vestit nou de l'emperadriu.

Visita residencia d'avis

Ahir dia 13 d’abril vam anar a la Residencia d’avis de Santa Coloma a representar la nostra obra de teatre “El vestit no de l’emperatriu”.Els avis van estar molt contents i ens van aplaudir molt. Nosaltres ho vam intentar fer el més bé possible però com que era la primera vegada que sortíem fora de l’escola teníem una mica de vergonya i algun cop se’ns oblidava el que havíem de dir però com que ells no es sabien l’obra no es va notar i ens en vam sortir prou bé.
Com a agraïment ens van regalar un llapis amb una goma en forma de pirata i una llaminadura.
La Victoria, la nostra professora de teatre ,que de vegades també treballa allí ens va ensenyar les diferents sales de la residencia .Els avis estan molt bé i fan moltes activitats molt divertides. Vam veure un mural molt maco de Sant Jordi que ells havien pintat.

Gerónimo Stilton

“Ja et donaré jo karate”

Gerónimo és una rata. Un dia va venir una senyora que també era una rata i li va dir que seria molt interessant que aprengués bé a jugar a karate i a practicar molt ja que sabia que hi hauria molt aviat durant tota una setmana un campionat de karate i ella volia que el Gerónimo hi participés i guanyés. Ell no sabia res i no se’n va assabentar fins que van aterrar al Puertoraton que és el lloc on es celebrava el campionat. Ell va jugar i va guanyar amb una sola tècnica que va ser que perdent ell l’equilibri va agafar al seu adversari i el va tirar a terra i va guanyar el primer lloc.

Dos policies el van portar a una sala per fer-li una prova ja que pensaven que podia haver fet trampa.

La prova que li van fer és que havia de fer pipí dins d’un pot petit per analitzar-lo i comprovar si havia pres alguna substància prohibida ja que de vegades passa que l’ entrenador vol que guanyi a tota costa el seu alumne i els fa prendre substàncies perquè tinguin més força.

Després d’haver-li fet l’anàlisi van comprendre que no havia fet trampa i li van donar un trofeig.

La Primavera

Ets tu primavera La reina de cada any aquella que anem esperant tot l’hivern . A tot arreu li poses il.lusió als arbres els poses fulles, als jardins flors de colors. i tothom et diem Que bé ! ja has arribat!!! A mi m’agrada la primavera em dóna alegria molta felicitat i molts ànims per treballar.

La primavera

La primavera

La primavera ha arribat
del seu gran viatge
i alegria ens ha portat .
Tots els nens ballant
i els nois i noies s’han enamorat.
Els jardins floreixen
i els arbres creixen
i tots cridem.
Adeu a l’hivern!
Benvinguda primavera!

Evitar conflictes

Si un conflicte vull solucionar
sempre primer he d’escoltar
per desprès poder pensar.
A tots ens agrada la pau
i no la guerra
si la gent fos capaç
de parlar i opinar
els conflictes del món
es podrien evitar.
A la nostra escola
per evitar conflictes
ens ensenyen a respectar
a tots els companys
posar-se al lloc del altres
i a pensar abans d’actuar

La casa màgica.

Una vegada hi havia una casa màgica. Era màgica perquè tenia de tot. A dins de la casa hi vivien dues nenes. Una es deia Lily que era la germana gran i la petita es deia Alis. Una tarda van decidir fer el berenar mes bo que us podeu imaginar. Un pastis de coco i un suc de taronja. L’Alis deia que era millor fer un pastis petit per les dos i la Lili deia que era millor un pastís gran. La casa màgica els va enviar un missatge que deia: Podríeu fer un pastis mitjà. Ni gran ni petit. Les germanes van agafar ous , farina , trossets de coco…i una exprimidora per fer un suc te taronja i van començar a fer el pastis. Els va sortir mitja com els havia aconsellat la casa màgica. Se´l van menjar per berenar i va ser el berenar més bo del mon. Així es com van aprendre que per posar- se d’acord s’ha de buscar una solució intermitja.

Teatre de tercer

Els nens i nenes de tercer estem molt il.lussionats perquè anirem a representar la nostra obra de teatre "el vestit nou de l'emperatriu" a un casal d'avis de Santa Coloma. Diu la Victoria que ells estan molt contents de que hi anem i nosaltres també. Esperem que ens aprenguem bé el paper de l'obra tots perquè encara hi ha algun nen que no se'l sap i no ens agradaria que per culpa seva no ens sortis prou bé. Anim nens i nenes que entre tots ho farem molt bé i tots es sentiran satisfets de nosaltres tan els avis com els mestres.

Conversa amb Juan Guerrero

El dia 21 de març va venir a la nostra classe el Sr. Juan Guerrero per explicar-nos la seva llarga experiència com a fotògraf . Va néixer a Tarifa (Andalusia) el 21 de març de 1940 o sigui que aquest dia era el seu aniversari i feia 72 anys. Fa 7 anys que està jubilat i ara encara que fa fotos es dedica més a organitzar exposicions, fer llibres de recopilacions de fotografies interessants del tercer món i recollir diners per ajudar a la gent d’aquests països de tanta pobresa i que ell s’estima tan. Ens va explicar que ja de molt petit li agradava jugar a fer de fotògraf. Als 8 anys es va construir una màquina de fer fotos amb una caixa de cerilles i una corda. Per descomptat que era de mentida però ell quan jugava amb els seus amics a pirates ja era el fotògraf i feia fotos amb aquesta màquina. Als anys 60 va venir aquí a Santa Coloma d’immigrant i va continuant fent fotos ,llegint i aprenent tot sol i tan va aprendre que va treballar amb alguns diaris de reporter. Va viatjar molt per centre Amèrica sobretot a l’Equador i Nicaragua països que ell s’estima en especial.
Fa 4 anys li van concedir la medalla d’or de la ciutat de Barcelona. Ell agraeix aquest premi però el premi més important el va rebre d’un campesí de Nicaragua. Era un senyor que vivia en una casa molt pobra, cada dia feien una xerrada i es van fer molt amics. Va arribar un dia que ell li va dir que s’havien d’acomiadar perquè havia de tornar a Espanya i potser ja no es veurien més .El campesí va entrar a casa seva i va tornar a sortir amb un paper de diari on hi portava embolicats dos ous de gallina. Era el que ell tenia de més valor i els hi va regalar. Ens va explicar que aquest és el regal més important que li han fet a la seva vida, encara ara quan ho recorda s’emociona. Es sent molt afortunat d’haver conegut tantes bones persones que l’han fet viure emocions molt boniques i que ell valora com un gran tresor.

Tinc una germaneta

El dimarts dia 22 de febrer va néixer la meva germaneta .Es diu Lorena i és molt maca. Tots estem molt contens de tenir-la amb nosaltres. Jo ja l’he agafat als braços .El meu pare em va ajudar una mica però aviat tindré molta pràctica i la podré agafar jo sol.
La meva mare li donar de mamar molt sovint perquè plora i quan acaba de menjar s’adorm com un angelet.

Per mil formatges de bola he guanyat la lotorato

Per mil formatges de bola he guanyat la lotorato

El llibre tracta de que un dia Geronimo una rata molt aventurera va comprar un numero de loteria. El seu germà li va demanar el número i ell de bona fe li va donar.
Quan va passar un temps al seu germà li va tocar la lotorato.
El Gerorimo Stilton es va posar molt content perquè li va tocar al seu germà un milió d’euros.
Ell se’ls va gastar en comprar un lloc per guardar un helicòpter de veritat. També va tenir la idea de comprar
un vaixell d’or i a dins del vaixell hi havia un servent que li feia el menjar. Un llit d’or, un lavabo i el que més li va impressionar al Geronimo va ser una piscina amb plantes i un sofà de plàstic a dins de la piscina.
El germà de Gerónimo es va tornar molt egoista perquè tenia molts diners i no li agradava compartir però el Gerónimo li va fer veure que així no es pot ser feliç. Ell ho va entendre i va tornar a la normalitat d’abans i a conviure amb tota la gent que l’estimava.

Acomiadament a la Susana

La Susana és una senyoerta que ha estat a la nostra classe unes setmanes i ens ha ajudat molt.És molt simpàtica i guapa. No sabem si nosaltres li haurem agradat perquè som nens i nenes una mica mogudets però la Núria diu tenim bon cor i que de un a un som molt macos encara que hem de millorar molt la nostra actitud quan estem tots junts. Ens hem d'estimar i no barallar i sobretot estar molt atents a les explicacions que això ens costat molt de fer-ho.

llei antitabac

Aquest gener s’ha aprovat la llei antitabac. Aquesta llei és molt bona perquè ens protegeix a tots els nens i nenes i totes les persones. El fum del tabac és molt dolent per a la salut. Ataca als pulmons i a altres òrgans del nostre cos. La gent que no fuma però respira el fum dels que fumen es posa també malalta. Aquesta llei diu que no es podrà en cap lloc públic: Bars, cines, botigues, escoles i hospitals.
També diu que no es pot fumar al costat dels hospitals,escoles ni als parcs on van els nens i nenes a jugar.
Els protagonistes d’aquesta llei que són els fumadors no estan contents perquè pensen que és massa dura i la troben injusta. Ells pensen que era millor la llei d’abans que deia que es podia fumar en els bars i restaurants que hi havia un espai per a fumadors i un altre per a no fumadors.
A mi m’agradaria que no es fabriques més tabac així totes les persones deixarien de fumar i no es posarien malaltes dels pulmons.
A casa meva no fumen i jo penso que aquesta llei és molt bona per a totes les persones ja que millorarà la seva salut i també la de les persones que no fumen perquè no respiraran el fum dels fumadors.